Les meues experiències amb les muntanyes podríem dir que no són d’allò més agradoses. Recorde com esbufegava pujant, fa mil anys, al castell de la Reina Mora de Benifairó, o com s’esguillava el barranc de la Bossarta al meu poble, on em vaig fer l’únic esquinçament al peu de la meua vida… I tanmateix, quan FULL em va proposar pujar un llibre a un cim, em faltà l’aire per a dir-los que sí.
I per què? Doncs per moltes raons; la principal, perquè m’agraden les iniciatives al voltant de la literatura, i més quan no ens obliguen a parlar de novetats, i la Fundació FULL em va donar absoluta llibertat per a triar el que volguera difondre. També, perquè m’agrada posar-me a prova i no renunciar d’avant-mà i menys a un comboi que em permetia conéixer un trosset més del País Valencià. I aquesta proposta és ben original i adaptada al món actual.
Així que l’1 de novembre ens trobàrem a peus del Montgó per xerrar d’un llibre curt i colpidor com és Passos lleugers, de Dacia Maraini, que va arribar a mi fa anys des de les mans de la meua mestra Empar. Són relats molt curts, que narren diferents formes de violències patides per les dones a diferents llocs del món. És un retrat cru de realitats diverses, massa normalitzades, a què donem l’esquena. A més, el llibre forma part d’un projecte global d’Amnistia Internacional, amb una lectura dramatitzada realitzada per la companyia Crit que acabava amb un col·loqui amb el públic.
I a més, el llibre l’ha editat ací Edicions 96, una editorial compromesa amb la literatura, però més encara amb la societat i la lluita contra les desigualtats.
Participar m’ha permés conéixer el Montgó en un matí de tardor brillant, una ruta inicialment costeruda, una senda plana que sembla que no acaba mai i una vista a l’horitzó marítim tan inabastable. Amb totes les distàncies, com quan s’inicia l’eixida de la violència, que costa molt, és un camí llarg i al final s’obri el món.
Participeu a #LlibresAlCim!
Anna Oliver Borràs
Presidenta d’Acció Cultural del País Valencià
